Ara, quan tinguem diners...

En el teatre català l'anomenat teatre de bulevard ha costat de quallar. Però des de fa un temps, la comèdia intel·ligent és cada vegada més present en la cartellera. El Teatre Goya i el Teatre Borràs són dos dels espais escènics on més s'ha produït aquest traspàs del teatre dit simplement d'humor al teatre de bulevard. Al terme “bulevard”, molt francès, esclar, potser li ha costat de trobar arrels aquí perquè als espectadors més veterans els recorda el mític Bulevard Rosa del Passeig de Gràcia, que no tenia res a veure amb el teatre, malgrat el seu antic veïnatge amb el Cinema Publi, que en pau reposi, on finalment, per cert, també s'hi va fer un intent de teatre. L'estrena de «Mesures extraordinàries», del tàndem creatiu Carmen Marfà i Yago Alonso, es podria inscriure en un altre tipus de bulevard no tan rosa: el bulevard negre. I, si no, ¿de quina manera es pot classificar aquesta nova comèdia dels autors de les exitoses i premiades peces com «Ovelles», «La pell fina» o «La presència», que, aquesta per cert, després de La Villarroel, també es tornarà a reposar l'any vinent al mateix Teatre Borràs?... [+ informació]

El genocidi d'Israel sobre Palestina porta conseqüències en la programació del Sónar 2025 que ja ha patit 28 cancel·lacions d'artistes per la seva relació amb el fons d'inversio KKR acusat de promoure habitatges en zones ocupades

Els responsables del Sónar 2025, que ha de tenir lloc del 12 al 14 de juny, van sortir al pas immediatament quan es van vincular les relacions d'alguns dels artistes programats en aquesta edició amb el fons inversor KKR que està acusat de promoure habitatges en zones ocupades de Palestina. El Sónar va manifestar el seu compromís amb la pau i la seva postura contra el genocidi que el govern ultradretà israelià està fent a la franja de Gaza. Les conseqüències reals, però, han estat un allau d'anul·lacions d'artites programats que obliguen el Sónar a substituir a última hora amb altres actuacions la programació de les quals es faran públiuqes quan es tingui tancat el cartell definitiu. El comunicat oficial del Sónar 2025 diu: «Superstruct Entertainment, empresa amb més de 80 festivals a tot el món, va adquirir Sónar el 2018. En aquell moment, Providence Equity Partners era el principal inversor de Superstruct... [+ informació]

Apunta Teatre recuperarà l'espectacle itinerant «Nits de Serrallonga» de Marc Angelet al Monestir de Sant Pere de Caserres amb motiu del vintè aniversari de la companyia

Vint anys després de la seva fundació, la companyia Apunta Teatre commemora l’efemèride recuperant un dels seus muntatges més icònics: «Nits de Serrallonga», un espectacle itinerant que es veurà del 26 de juny al 6 de setembre al Monestir de Sant Pere de Casserres, a la comarca d’Osona. Estrenat per primera vegada l’any 2003, l’espectacle torna al mateix escenari original per reviure la figura de Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el mític i llegendari bandoler català. La proposta combina teatre immersiu, ambientació històrica i una mirada crítica i contemporània als temes universals de la justícia, la llibertat i la repressió. Amb el paisatge de les Guilleries com a teló de fons i el monestir romànic del segle XI com a epicentre narratiu, l’espectacle «Nits de Serrallonga» convida el públic a fer un recorregut nocturn per diferents escenes repartides pels voltants del monestir. L’itinerari teatralitzat inclou bruixes, pagesos, soldats espanyols, judicis, robatoris i pestes, tot amanit amb un humor negre característic i tocs de tragèdia. L'espectacle dirigit per Marc Angelet, que n'és també l'autor, compta amb els intèrprets Ramon Godino, Georgina Pujós, Geòrgia Bonell, Xavi Soler i Nil Aren... [+ informació]
 

Es recupera una bobina Pathé Baby trobada als camins de la retirada a l'exili que ha estat restaurada per la Filmoteca de Catalunya i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

La bobina va ser abandonada en un dels passos del Ripollès durant l’exili republicà de 1939 i la va retrobar, 86 anys després, Lluís Bassaganya, gestor de l’exposició permanent «La retirada» de l’Espai Cultural Cal Marquès de Camprodon. Gràcies al procés de restauració, s’ha identificat la pel·lícula, que correspon a un fragment del film «Le jugement de Salomon» de 1912. Lluís Bassaganya va ser qui es va posar en contacte amb el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya després de la troballa per sol·licitar assessorament en el procés de restauració de la pel·lícula, que havia sobreviscut 86 anys en unes condicions totalment adverses. L’equip de conservació de la Filmoteca el va inspeccionar per realitzar l’informe del material i establir una proposta d’actuació, extreure el film de la bobina, identificar la pel·lícula a partir dels pocs... [+ informació]

La literatura i la música convertides en teatre

De tant en tant, la creativitat editorial i literària sorprèn amb iniciatives que de tan habituals que haurien de ser no s'entén que siguin singulars i excepcionals. Una d'aquestes iniciatives és la nova col·lecció Biblioteca Jordi Folck de Dramatúrgies, impulsada per l'escriptor, publicista, comunicador, professor d'universitat, dramaturg, actor, productor i fotògraf Jordi Folck (Reus, Baix Camp, 1961) que ha publicat la dramatúrgia de propostes teatrals i musicals adreçades principalment als joves, sense encasellar-se necessàriament en l'àmbit del teatre familiar, però sí amb una intenció educativa i divulgativa relacionada amb la literatura i la música... [+ informació]

Neix la nova companyia especialitzada en claqué Tat Tales The Barcelona Tap Dance Conservatory Company amb seu a l'Escola Coco Comín

En el marc del Dia Internacional del Claqué s'ha fet pública la creació d’una nova companyia d’aquesta disciplina artística: la TAP TALES, formada per estudiants d’alt nivell del Barcelona Tap Dance Conservatory, amb seu a l’Escola Coco Comin. La TAP TALES – The Barcelona Tap Dance Conservatory Company neix amb l’objectiu de crear un espai genuí on la formació en el marc del Conservatory s’implementi i es representi, permetent treballar en les ofertes escèniques per convertir-les en metes tangibles per a la comunitat d’estudiants i, alhora, promoure la col·laboració amb altres comunitats de claqué i interactuar amb altres disciplines artístiques amb la finalitat d’arribar a nous públics. Per al director de la companyia, el ballarí i coreògraf Sharon Lavi... [+ informació]

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols trasllada tots els concerts que havia programat a la zona del port fins al Guíxols Arena a l'entrada del municipi per risc d'esllavissades

En un comunicat publicat a les xarxes els organitzadors han anunciat que s'han detectat petites esllavissades a la zona propera al recinte del port on fan els concerts i per seguretat traslladaran la programació al recinte que munten a la zona esportiva de Sant Feliu de Guíxols. Tant el festival com l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols han optat, doncs, per anul·lar l'espai del port de forma preventiva a fi de garantir la seguretat del públic. D'aquesta manera, tots els concerts es concentraran al Guíxols Arena, a la zona esportiva de Vilartagues. En el comunicat, l'organització recorda que aquesta ubicació millora l'accessibilitat dels espectadors i també amplia l'aforament permès. Aquest any hi haurà una nova zona d'aparcament i també es renovarà l'espai del village. Malgrat el canvi d'ubicació del tradicional Festival de la Porta Ferrada, els organitzadors asseguren... [+ informació]

Llàgrimes de nap

Hi ha llàgrimes de cocodril, de tothom prou conegudes per la seva falsedat, i hi ha llàgrimes de nap —acabades de descobrir—com les que desencadenen el clímax explosiu final d'aquesta comèdia de regust agredolç del reconegut dramaturg vilafranquí Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) i que el trio integrat pels actors Joan Arqué, Roger Coma i Òscar Muñoz fan transitar des de l'inicial registre de pseudocomèdia gastronòmica a tragicomèdia d'amistat. Els espectadors que hagin vist l'obra «Jauría», del mateix autor, enllaçaran de seguida amb la intenció que Jordi Casanovas ha tingut a l'hora de construir ara «Un menú tancat» [crítica íntegra a la revista digital Clip de Teatre]. Arran de les reaccions que «Jauría», teatre documental sobre la violació en grup de la Manada, va provocar en alguns espectadors, sobretot homes, Jordi Casanovas ha volgut destapar o explorar què hi pot haver darrere de la masculinitat... [+ informació]

Qui brama primer brama dos cops

Ja fa anys que un dels atractius turístics prepirinencs del Pallars Jussà, a la Vall Fosca, dita també Serra de Boumort, és viure el que es ven com “una experiència única en un marc incomparable”, intentant estar de sort i escoltar el bram dels cérvols mascles quan volen atreure les femelles i consolidar l'aparellament. A partir d'aquest fet de la natura, la troupe de la companyia La Calòrica ha creat una història d'històries on conflueixen tot de qüestions, dubtes, inquietuds, filosofies, creences i ideologies, tant quotidianes com contemporànies, centrades en tres grups de protagonistes principals: una parella amb dues filles deixades a casa en fase de crisi que busca remuntar en un cap de setmana entre els brams dels cérvols i reviscolar la flama; un grup de professionals de les arts escèniques... [+ informació]

Més sol que la Lluna

El dramaturg i director teatral valencià José Sanchis Sinisterra (València, 1940) és una de les figures emblemàtiques del teatre català dels últims 40 anys amb fites decisives com la creació del Teatro Fronterizo (1977) o l'embrió de la Sala Beckett (1989). Per als espectadors, Sanchis Sinisterra és l'autor de la inoblidable «¡Ay, Carmela!», entre un catàleg d'obres i escrits que apleguen un considerable nombre de volums. La seva faceta pedagògica ha marcat també algunes generacions d'intèrprets i autors teatrals. Establert a Madrid des del 1997, Sanchis Sinisterra té sovint un peu a Barcelona on ara ha estrenat —a un mes vista de fer 85 anys, el 28 de juny— una de les seves peces encara inèdites —diu que en té tres o quatre més en procés— que s'endinsa en el mite literari de l'escriptora Mary Shelley que als 18 anys, a Cologny, a la riba del llac Léman, en una nit de tempesta i reclusió, va crear el personatge del doctor Frankenstein i la seva Criatura sense nom... [+ informació]

Apareix un bust del cantant Jim Morrison en el domicili d'un empresari investigat per frau i que es va robar fa trenta-set anys del cementiri Père-Lachaise de París

La casualitat en un escorcoll policial durant una investigació per frau de la policia de la Brigada Financera i Anticorrupció francesa al domicili d'un empresari ha descobert el bust del cantant Jim Morrison que havia desaparegut del cementiri Père Lachaise de París fa trenta-set anys. El bust de marbre blanc, creat per l'escultor croat Mladen Mikulin, es va instal·lar sobre la tomba del cantant i líder de The Doors el 1981, per commemorar els 10 anys de la seva mort. El 3 de juliol del 1971 Jim Morrison va morir a París. Segons fonts oficials, el van trobar sense vida a la banyera del seu apartament del barri del Marais, per una aturada cardíaca, causada per una sobredosi d'heroïna. Segons alguns incondicionals, era el primer cop que provava aquesta droga. I fins i tot s'ha dit que la seva mort hauria estat en una discoteca i que autoritats i amics l'haurien encobert... [+ informació]

L'obertura dels sepulcres dels comtes d'Urgell servirà per certficar que realment són ells i per esbrinar quina va ser la causa de la seva mort

Un equip de tècnics conservadors i restauradors patrimonials han extret les restes dels comtes d'Urgell del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, d'Os de Balaguer, a la Noguera, on estaven sepultades. Concretament, s'han retirat les osseres que contenen les restes del comte Ermengol X, els seus pares, Àlvar i Cecília de Foix, i el seu germà, Àlvar II, vescomte d'Àger, els esquelets dels quals seran sotmesos a un estudi antropològic. L'objectiu d'aquesta recerca és verificar que les restes humanes enterrades al monestir de les Avellanes corresponen realment a membres d'aquesta nissaga. A partir d'aquí, es podria planificar un estudi genètic per comprovar-ne el parentiu, a més de dur a terme una analítica de radiocarboni per situar la cronologia dels ossos. Es poden trigar diversos mesos fins a saber els resultats de la prova. Segons els experts, aquesta feina sobre el passat dels comtes d'Urgell... [+ informació]

La Fira de Circ de Catalunya Trapezi de Reus tanca amb un balanç d'uns 40.000 espectadors que han exhaurit gairebé tots els espectacles

La 29a edició del Trapezi, la Fira de Circ de Catalunya, organitzada per l'Ajuntament de Reus i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de la Diputació de Tarragona, i la col·laboració de l'INAEM, ha acomiadat aquesta edició igualant el nombre d’espectadors de l’any passat. En concret, ha reunit a 40.000 assistents que han omplert els teatres i carrers de la ciutat. Des del dimecres 14 de maig, la ciutat de Reus ha estat el lloc de trobada de 215 artistes de 40 companyies circenses locals, estatals i internacionals, que han presentat un total de 35 propostes artístiques, sumant un total de 63 representacions durant tota l’edició. A més, aquest any hi ha hagut una notable acollida dels espectacles ja que més del 96% de les representacions de pagament han exhaurit les entrades. Enguany, els espectacles de la Fira de Circ de Catalunya Trapezi... [+ informació]

Continua la polèmica sobre l'autoria de la foto de la nena del napalm després que el World Press Photo s'ha afegit als dubtes sobre l'originalitat del fotoperiodista Nick Ut de l'agència Associated Press

Després de mesos d'investigacions, l'organització World Press Photo ha decidit deixar d'atribuir la foto de la nena del napalm a Nick Ut, premiat fa 52 anys per aquesta imatge que va ajudar a canviar la percepció mundial de la guerra del Vietnam i que encara és un símbol d'aquell horror. També va rebre un Pulitzer. Els dubtes es van disparar arran d'un documental que assegura que l'autor va ser un altre fotògraf vietnamita, Nguyen Thành Nghê. El documental «The Stringer», que es va presentar al Festival de Sundance al gener, també inclou una visió negativa del negoci que es fa amb el fotoperiodisme. El reconeixement mundial de Nick Ut, que treballava a Associated Press, contrasta amb la carrera del freelance Nguyen Thành Nghê, que només va rebre 20 dòlars quan... [+ informació]

Suïcidi en 3D

Es podria dir, salvant les distàncies, que l'obra «Anatomia d'un suïcidi» és un espectacle tridimensional. Si el 3D permet una visualització en tres dimensions, la profunditat, l'amplada i l'alçada, «Anatomia d'un suïcidi» permet també una immersió sovint simultània en tres espais temporals: el 1973, el 1998 i el 2028. La dramaturga i guionista Alice Birch (Malvern, Regne Unit, 1986), considerada una representant de la nova dramatúrgia anglesa i també una militant feminista, va estrenar «Anatomia d'un suïcidi» l'any 2017. L'autora tenia només trenta anys. I no es pot dir que passés desapercebuda. Ben al contrari, el contingut d'«Anatomia d'un suïcidi» va provocar més reaccions per criteris ideològics que no pas per la incidència de la posada en escena... [+ informació]

La santa espina clavada del Llàcer

El director, actor i showman Àngel Llàcer (Barcelona, 1974) ha tornat a la televisió catalana —de fet no se n'ha acabat de moure mai— amb el nou programa concurs «Soc i seré». El “sóc” sense accent, després de l'escabetx dels diacrítics. El títol no enganya. És una clucada d'ullet a una peça emblemàtica de la música catalana, «La santa espina», que el compositor Enric Morera va musicar com a sardana a partir d'una lletra del dramaturg Àngel Guimerà. Anava fort, el canari Don Àngel quan va escriure «La santa espina» i va deixar per a la posteritat aquella estrofa multipatriota que diu: «Som i serem gent catalana / tant si es vol com si no es vol, / que no hi ha terra més ufana / sota la capa del sol.» Som i serem, doncs, com a col·lectiu. I també, vivim temps indiviualistes, “sóc i seré”, ep! amb accent tancat, que si no, surt “serè” i la cosa es podria malinterpretar. Vet aquí la importància dels accents! Per cert, parlant d'accents, Àngel Llàcer té una parella presentadora, l'actriu, cantant i música Júlia Bonjoch, una de les cares més conegudes dels musicals més celebrats en les últimes temporades... [+ informació]

Davant la impunitat contra la prohibició de les telefonades comercials no desitjades el ministeri de Consum espanyol vol fer un pas més obligant a identificar les trucades spam a identificar-se amb un prefix sota risc de ser bloquejades per les operadores de telefonia

Si aquesta ampliació de la normativa tira endavant, les companyies telefòniques hauran de bloquejar les trucades comercials no consentides. Mitjançant els canvis que es pretenen incloure en la llei de serveis d'atenció a la clientela (SAC), el govern de l'Estat espanyol vol obligar les empreses a identificar clarament les trucades comercials. Segons Consum, aquest tipus de trucades s'hauran de distingir de la resta a través d'un codi numèric, un prefix telefònic. Totes les trucades d'atenció al client també hauran de provenir d'un mateix prefix que les identifiqui. Aquest canvi implica que s'hagi d'adaptar el Pla Nacional de Numeració per facilitar la implementació tècnica del nou sistema d'identificació i bloqueig, una adaptació que afectarà tant les operadores de telecomunicacions... [+ informació]

La cigonya ve de Tailàndia

Si algú va veure o ha recuperat ara en la nova temporada la comèdia «El favor» de Susanna Garachana sobre la paternitat, de seguida entendrà que aquesta altra comèdia de l'actriu, directora i dramaturga Lara Díez Quintanilla, que es representa al mateix teatre en dies especials, és l'altra cara de la moneda d'«El favor». Allà, la paternitat. Aquí, la maternitat. Lara Díez Qintanilla estrena «Plaer culpable» en un moment que ha reposat una altra obra seva, «Mary», a l'Espai Texas, on precisament una altra comèdia de caire romàntic, «Kramig», de Marta Buchaca, juga també amb la maternitat... [+ informació]

L'art multimèdia a Catalunya perd l'artista Antoni Mercader que va ser un dels pioners en aquest àmbit i membre del Grup de Treball creat amb Antoni Muntadas

Nascut a Banyoles el 1941, Mercader es va llicenciar en filosofia i història de l’art i es va doctorar en comunicació audiovisual. Va impartir conferències als Estats Units, França, Alemanya, el Brasil i l’Argentina, i va dirigir cursos a la Universitat Catalana d’Estiu, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Així mateix, Mercader està representat en les col·leccions del Macba i el Museu Reina Sofia. Artista i comissari d'art, Antoni Mercader, mort a Sant Just Desvern als 83 anys, és considerat un dels pioners de l'art multimèdia a Catalunya. Antoni Mercader va formar amb Antoni Muntadas del Grup de Treball (1972-1975). Al llarg de la seva trajectòria, Mercader es va dedicar a l'expansió de l'audiovisual i el multimèdia... [+ informació]

Quatre anys després que el Pacte Nacional per la Llengua fos gestat es presenta amb l'abstenció de dos dels grups parlamentaris que el van idear i la intenció d'una primera inversió de 255 milions d'euros

L'Institut d'Estudis Catalans és la seu escollida per oficialitzar l'acte de signatura del Pacte Nacional per la Llengua a càrrec del PSC, ERC i Comuns i la presència de les entitats de llengua, patronal i sindicats que han participat en el procés. La primera dotació prevista és de 255 milions d'euros. El pacte es va començar a gestar durant el 2021, amb l'impuls d'ERC i Junts, però no es va poder tancar la legislatura passada. El 2024 va ser un dels punts de l'acord entre ERC i el PSC. El compromís era tenir el Pacte Nacional per la Llengua a punt els primers cent dies de govern, però finalment s'ha allargat perquè es buscava un acord que en l'àmbit polític fos com més ampli millor, amb tot l’arc parlamentari al qual se li pressuposa un interès pel català, cosa que no s'ha aconseguit: finalment Junts i la CUP no signaran l'acord. Tampoc hi seran, com era previsible, els partits de dreta i extrema dreta... [+ informació]

És quan dormo que hi veig clar

Ja ho va sentenciar el poeta de Sarrià, J.V Foix: quan dormia, ell ho veia clar perquè diu que era foll d'una dolça metzina. Alguna cosa semblant es pot atribuir a la protagonista d'aquesta recreació d'uns fets mèdics reals, la Deborah, que des d'adolscent ha estat vint-i-nou anys adormida i amb un medicament experimental del metge que l'ha atès durant tot aquest temps, com si fos una mena de Blancaneu, però no fantàstica com la del conte clàssic sinó realista, es desperta com si, per a ella, no hagués passat el temps. Cal advertir que «Una mena d'Alaska» no és una obra de ciència-ficció sinó que recorre a la recreació que va afectar la població els anys vint del segle passat arran d'una epidèmia d'encefalitis letàrgica... [+ informació]

Buscant el centre de gravetat permanent

L'atzar ha fet que coincideixin a la cartellera catalana dues obres que tenen de rerefons el càncer de mama. Encara ressona «Dones de ràdio», de Cristina Clemente, a La Villarroel. I la companyia La Briana ha adaptat ara al teatre el còmic, o més aviat la novel·la gràfica, «Alícia en un món real», que Isabel Franc (Barcelona, 1955), autora del text, i Susanna Martín (Barcelona, 1976), il·lustradora, van publicar el 2010, traduïda després a diferents llengües i publicada també als Estats Units. Que la temàtica de fons de les dues obres sigui la mateixa no vol dir que les dues s'assemblin. La diferència entre les dues, doncs, és notable i fins i tot complementària. A «Dones de ràdio», les tres protagonistes creen un relat de les seves vides interiors trencades pel diagnòstic del càncer... [+ informació] 

Entre el paradís i l'infern

L'obra té 25 anys però no es nota. La Perla 29 l'ha reviscolada i l'ha refrescada com si sortís avui mateix de la mà de la dramaturga i guionista i escriptora televisiva nord-americana Jessica Goldberg (Provincetown, Massachusetts, EUA, 1975) que, a tombant de segle, va ser guardonada amb el premi Susan Smith Blackburn per aquest seu «Refugi». Jessica Goldberg, que surt de la factoria creativa de la New York University i de la Juilliard School, ja va ser donada a conèixer aquí el 2003, a la Sala Beckett, amb una traducció de la directora Carlota Subirós —la mateixa versió que ara s'ha recuperat segurament que amb només algun matís lingüístic— i també amb una proposta de l'aleshores emergent La Perla 29 sota la direcció d'Oriol Broggi. Hi van treballar unes joveníssimes actrius, Clara Segura i Mar Ulldemolins, i dos joveníssims actors, Pau Miró i Rafa Cruz... [+ informació]

La històrica llibreria Sant Jordi del carrer Ferran de Barcelona renaixerà a entrants de la tardor reconvertida en un nou espai cultural en col·laboració amb Temps d'Oci a l'estil del que ja va fer amb la llibreria Quera del carrer Petritxol

Després d'un temps d'incertesa, de liquidacions d'estocs amb urgència i de comunicats arran del tancament per mor de l'encariment del lloguer, l'antiga llibreria Sant Jordi del carrer Ferran de Barcelona tindrà una nova vida a entrants de la tardor amb l'afegitó una cafeteria. La solució ha arribat gràcies a un acord amb l'agència de viatges Temps d'Oci, que ja va tenir una inciativa semblant amb la llibreria Quera del carrer Petritxol, però també amb l'acord amb la propietat del local i els llibreters. La llibreria Sant Jordi va obrir en aquest espai del Barri Gòtic de Barcelona fa més de quaranta anys... [+ informació]

El servei Skype certifica la seva defunció gratuïta després de més de vint anys de funcionament en comunicacions personals per cedir l'alternativa a l'aplicació

El servei Skype, que va néixer a Estònia l'any 2003 i que la companyia nord-americana va adquirir el 2011 per 8.500 milions de dòlars, s'ha acomiadat de milions d'usuaris gratuïts que durant anys l'han fet servir per comunicar-se amb familiars, amics o companys de feina. L'anunci ja s'havia fet públic al febrer, però el 5 de maig Skype ha deixat d'estar operatiu per als usuaris gratuïts. Microsoft ofereix ara una alternativa: passar-se a la versió gratuïta de Teams, el seu servei de comunicació on es poden importar automàticament els contactes i els xats utilitzant les mateixes credencials d'usuari. Skype es va fer popular a inicis de segle XXI per la comoditat a fer trucades a números de telèfon tradicionals sense haver de contractar una companyia telefònica. Aquesta funció, però, ja feia temps que estava en desús arran de l'expansió dels telèfons intel·ligents i de l'arribada d'apps com WhatsApp, FaceTime o Zoom. Durant el coronavirus, es va anar imposant també l'ús de videotrucades, que ja va afectar l'ús d'Skype. Els antics usuaris d'Skype poden migrar fins a finals d'any 2025 els contactes o l'historial de connexions a Teams o fer-ne una còpia... [+ informació]

La temporada 2025-2026 del Gran Teatre del Liceu serà l'última com a director musical de Josep Pons després de catorze anys en el càrrec

El director musical Josep Pons (Puig-reig, Berguedà, 1957) ha anunciat que la pròxima temporada serà l'ultima, després de catorze anys, en què es mantindrà en el càrrec. Josep Pons, de 68 anys, ha decidit retirar-se al·legant que tots els càrrecs tenen data de caducitat. La temporada 2025-2026, encara dissenyada per ell, es presenta sota el lema de «L'imprevisible», que ha desplegat la il·lustradora Marina Abramović amb uns dibuixos creats especialment per al llibre de la temporada. La temporada també celebrarà els 25 anys del Petit Liceu, un projecte que va néixer amb l’objectiu d’acostar l’òpera als més petits i que s’ha convertit en l’embrió del projecte educatiu LiceuAprèn. La temporada s’inaugurarà el 22 de setembre amb la nova coproducció de «La guineueta astuta» de Janáček, dirigida per Josep Pons, amb la proposta escènica de Barrie Kosky i les veus principals de Peter Mattei, Elena Tsallagova i Paula Murrihy. Per celebrar els 25 anys del Petit Liceu, «La guineueta astuta» s’ofereix amb entrades a meitat de preu respecte a una òpera escenificada convencional, per a totes les seves funcions... [+ informació]

El Festival Món Llibre arriba al vintè aniversari amb una reformulació i una nova orientació sota la direcció d'Anna Juan Cantavella i Piu Martínez i una edició que té com a eix temàtic la literatura i el joc

La vintena edició del Festival Món Llibre té lloc del 23 al 25 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), a la plaça Joan Coromines i a la Biblioteca Gabriel García Márquez. S'incorpora per primera vegada un eix temàtic de cada edició que en aquesta primera ocasió és al voltant de la literatura i el joc. Aquest esdeveniment que s'ha consolidat entre les famílies i els infants per fomentar l'interès pel llibre i la lectura, organitzat per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) es presenta aquest 2025 amb la novetat de la direcció compartida per Anna Juan Cantavella (Doctora en Antropologia Social i Cultural i Màster en Llibres i literatura infantil) i Pius Martínez (Tècnica Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Màster en edició), les dues autores de diversos assajos sobre la didàctica de la lectura en els lectors infants i joves. Amb aquesta nova etapa, el Festival Món Llibre 2025... [+ informació]

Més de 40.000 docents respondran una enquesta sobre la regulació dels mòbils a secundària centrada a l’ESO emmarcada dins el Pla de Digitalització Responsable

Més de 40.000 docents i membres d’equips directius de centres públics de secundària poden respondre una enquesta sobre la regulació dels dispositius mòbils a l’ESO que ha entrat en vigor aquest curs 2024-2025. Aquest qüestionari està dissenyat per l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i s’emmarca en el Pla de digitalització responsable que ha posat en marxa aquest curs el Departament d'Educació i Formació Professional. L’enquesta sobre la regulació dels mòbils té per objectiu disposar d’una fotografia de quina és la regulació dels centres que imparteixen secundària en l’ús dels telèfons mòbils. Al mateix temps, el Departament d'Ensenyament vol conèixer quina és l’afectació dels dispositius i de la regulació pel que fa al clima... [+ informació]

El grup de revistes digitals de «Bit de cultura» tanca l'abril del 2025 amb 30.117.400 visitants que han fet 65.753.899 consultes i àudios de pàgines

Segons les dades estadístiques del servidor, tancades el 30 d'abril del 2025, el domini que engloba les revistes digitals «Bit de cultura», «Cornabou», «Clip de teatre», «Vinyeta literària» i «Estiraboli» —entre altres monogràfics d'informació cultural—, així com els àudios dels pòdcasts de «Clip de Teatre» i «El cafetó» a través de les plataformes Spotify, Anchor, Ivoox, Google YouTube Podcast i Apple Podcast, a més de les plataformes de lectura dinàmica «Issuu» i «Calameo», i les interaccions amb les diferents xarxes socials de les plataformes de «Twitter (X)», «Facebook», «Threads» i «Instagram», ha triplicat progressivament el nombre de visites durant els últims sis mesos, ascens que ha continuat amb rècords de visites durant el mes d'abril del 2025, en relació al mateix període de l'any passat, i que compta amb una audiència acumulada des de l'inici de 30.117.400 visitants i 65.753.899 consultes de pàgines i àudios. Actualment es té una mitjana diària de 12.181,4 visites de pàgines (11,23 visites per minut, fetes ininterrompudament durant les 24 hores del dia, amb una mitjana de 11 minuts i 23 segons per visita). El grup manté la difusió periòdica de butlletí per correu electrònic a 17.874 subscriptors. Els visitants procedeixen, a part dels Països Catalans, connectats des de 143 països més, entre els quals destaquen, pel nombre de visites, Alemanya, Algèria, Anglaterra... [+ informació]

El solar de l'antic Mercat del Peix amagava les restes d'un vaixell ensorrat al litoral de Barcelona d'entre els segles XV o XVI

La troballa s’ha produït durant la fase final de l’excavació del futur aparcament de la Ciutadella, a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar, i ha estat documentada per l’equip d'arqueòlegs. L’embarcació ha estat batejada provisionalment com a “Ciutadella I”. En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. En aquest cas, es conserva sota el que era l'antic Mercat del Peix un fragment de 10 metres de llargada i més de 3 metres d’amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes —les peces de fusta corbades que conformen l’esquelet lateral del vaixell— i almenys set andanes del folre, les files de taules de fusta que recobrien l’exterior del buc. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals —palmellars o serres— fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV... [+ informació]

Es localitzen a la capital de l'Alt Camp les restes de la ciutat ibera de Kissa que va ser un escenari important de les guerres púniques

La primera batalla que l’exèrcit romà va lliurar al territori de l’actual Catalunya va tenir lloc l’any 218 aC als voltants de la població ibera de Kissa. Malgrat que va ser un esdeveniment cabdal en el desenvolupament de les guerres púniques entre Cartago i Roma i en l’inici de l’ocupació de la península Ibèrica per part de les tropes romanes, la ubicació de Kissa era desconeguda fins ara. Un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona ha situat ara les restes de Kissa al municipi de Valls, la capital de l'Alt Camp, concretament en el jaciment del Vilar. Segons l'equip arqueològic, la troballa de monedes púniques i de projectils de balista a l’interior de cases destruïdes, així com la seqüència estratigràfica de l’assentament i l’anàlisi de les fonts històriques, són evidències que permeten assegurar que el jaciment del Vilar és l’antiga Kissa... [+ informació]